El precursor de l’Osteopatia va ser l’americà Andrew Taylor Still .

Arribat el segle XIX es va produir un al·luvió d’idees i, enmig d’aquest moviment, les formes modernes de la medicina van aixecar el vol basant-se en el geni d’alguns investigadors, entre els quals hi ha el mateix AT Still.

Va néixer el 1828 a Virgínia. Era fill d’Abraham Still, un pastor metodista, que exercia de metge i granger. Va seguir els seus passos estudiant medicina, encara que també va estudiar enginyeria. Va destacar pel seu esperit curiós, alhora que mecanicista, racionalista i analògic i molt ràpidament es va enfrontar amb els límits de la medicina del seu temps.

Al final de la guerra de Secessió una epidèmia de meningitis va acabar amb la vida de tres dels seus fills, cosa que va fer que comencés a qüestionar-se les certeses de la medicina del seu temps. Aquesta es basava en fàrmacs de dubtosa eficàcia, remeis que ell sempre va considerar tòxics i nocius per a l’organisme.

Pel seu pensament religiós i racionalista va considerar l’anatomia, la fisiologia i la patologia sota una mirada diferent. Es va interessar cada cop més pel TERRENY. Va intentar buscar una nova medicina més d’acord amb les lleis de la naturalesa.

A partir de 1874, Still comença a exercir una medicina basada en l’enfocament manual que va anomenar OSTEOPATIA. El principi fonamental d’aquesta ho va resumir en una frase “L’estructura governa la funció” . El seu plantejament es basava a afavorir la correcció de lestructura òssia per aconseguir una millora posterior de la funció orgànica. Segons les seves pròpies paraules: “L’Anatomia és el primer, l’últim, i sempre és present” .

Les noves tècniques que ell mateix va desenvolupar, li van suposar un gran èxit, van atraure un gran nombre de pacients i Still va passar a ser un personatge molt conegut a la seva època. Davant el ràpid increment de pacients i la creixent demanda de tractaments, decideix finalment transmetre els seus ensenyaments per donar cobertura assistencial al nombre més gran de malalts possible. L’ajuda en aquest procés el Dr. W. Smith, un especialista en cirurgia que, després de sentir parlar dels resultats de Still, va voler conèixer en persona les seves tècniques de tractament.

El 1892 funden finalment la primera escola d’osteopatia a Kirksville, American School of Osteopathy (actualment Kirksville College of Osteopathic Medicine ).

Del 1892 al 1900 el moviment osteopàtic assoleix una importància considerable. A finals del segle XIX, ATStill es retira de l’ensenyament havent publicat quatre llibres.

El 12 de desembre de 1917, Still, anomenat “el vell doctor”, va morir com a conseqüència d’un accident vasculocerebral. Tenia per aquell temps, 89 anys.

AT STILL Fundador de l’Osteopatia (6 d’agost, 1828 – 12 de desembre, 1917)

  • L’osteòpata pensa, si raona bé, quin ordre i salut són inseparables, i que quan l’ordre existeix en totes les funcions, la malaltia no es pot instaurar.
  • En primer lloc, amb l’ajust normal de l’estructura òssia, l’osteòpata cerca la perfecció fisiològica en la forma, de manera que les artèries puguin lliurar la sang necessària per nodrir i construir i que totes les venes puguin portar totes les impureses que condicionen la renovació. (Llei de l’artèria)
  • L’estructura governa la funció.
  • L’Osteòpata inicia les investigacions i continua amb el seu qüestionari fins a conèixer quina part del cos té el problema.