El precursor de l’Osteopatia va ser l’americà Andrew Taylor Still.

Arribat el segle XIX es va produir un aluviónn d’idees i, enmig d’aquest moviment, les formes modernes de la medicina van aixecar el vol basant-se en el geni d’alguns investigadors, entre els quals hi ha el mateix AT Still.

Va néixer el 1828 a Virgínia. Era fill d’Abraham Still, un pastor metodista, que al seu torn exercia de metge i granger. Va seguir els seus passos estudiant medicina, encara que també va estudiar enginyeria. Va destacar pel seu esperit curiós, al mateix temps que mecanicista, racionalista i analògic i molt ràpidament es va enfrontar amb els límits de la medicina del seu temps.

Al final de la guerra de Secessió una epidèmia de meningitis va acabar amb la vida de tres dels seus fills, el que va fer que comencés a qüestionar les certeses de la medicina del seu temps. Aquesta es basava en fàrmacs de dubtosa eficàcia, remeis que ell sempre va considerar tòxics i nocius per a l’organisme.

Pel seu pensament religiós i racionalista considerar l’anatomia, fisiologia i patologia sota una mirada diferent. Es va interessar cada vegada més per l’TERRENY. Va intentar buscar una nova medicina més d’acord amb les lleis de la naturalesa.

A partir de 1874, Still comença a exercir una medicina basada en l’enfocament manual que va denominar OSTEOPATIA. El principi fonamental d’aquesta ho va resumir en una frase “L’estructura governa la funció”. El seu plantejament es basava en afavorir la correcció de l’estructura òssia per aconseguir una millora posterior de la funció orgànica. Segons les seves pròpies paraules: “La Anatomia és el primer, l’últim, i està sempre present”.

Les noves tècniques que ell mateix va desenvolupar, li van suposar un gran èxit, van atreure a un gran nombre de pacients i Still passar a ser un personatge molt conegut en la seva època. Davant el ràpid increment de pacients i la creixent demanda de tractaments, decideix finalment transmetre els seus ensenyaments per donar cobertura assistencial al major nombre de malalts possible. L’ajuda en aquest procés el Dr W. Smith, un especialista en cirurgia que després de sentir parlar dels resultats de Still, va voler conèixer en persona les seves tècniques de tractament.

Al 1892 funden finalment la primera escola d’osteopatia a Kirksville, American School of Osteopathy (en l’actualitat Kirksville College of Osteopathic Medicine).

De 1892 a 1900 el moviment osteopàtic assoleix una importància considerable. A la fi del segle XIX, ATStill es retira de l’ensenyament havent publicat quatre llibres.

El 12 de desembre de 1917, Still, sobrenomenat “el vell doctor”, va morir com a conseqüència d’un accident vásculo-cerebral. Tenia per aquell llavors, 89 anys.

A.T. STILL Fundador de l’Osteopatia (6 agost 1828 – 12 decembre, 1917)

  • L’osteòpata pensa, si raona bé, que ordre i salut són inseparables, i que quan l’ordre existeix en totes les funcions, la malaltia no es pot instaurar.
  • En primer lloc, amb l’ajust normal de l’estructura òssia, l’osteòpata busca la perfecció fisiològica en la forma, de manera que les artèries puguin lliurar la sang necessària per nodrir i construir, i que totes les venes puguin portar totes les impureses que condicionen la renovació. (Llei de l’artèria)
  • L’estructura governa la funció.
  • El Osteòpata inicia les seves investigacions i continua amb el seu qüestionari fins a conèixer quina part del cos té el problema.